A l’escola, molts nens i nenes fan fisioteràpia: alguns per alguna variació del to muscular (hipertonia o hipotonia), d’altres per un retard en el desenvolupament motriu, alguns d’altres per una alteració de l’equilibri o la coordinació… i això només és per englobar-los, ja que cada infant i cada cos és un món.

Tot i això, una cosa que sí que tenen en comú és que tots són infants i, per això, una de les maneres com aprenen és jugant i a través dels seus interessos. És per això que imaginar-nos fer una sessió de fisioteràpia com en els adults és bastant complicat!

El joc és la manera com es fa implícita la relació amb ell mateix i amb els altres, com expressa el seu món intern, com aprèn, com resol conflictes i com es relaciona amb l’espai i el material. Però, a part de tot això, també és una eina per acompanyar aquest desenvolupament motriu i treballar els objectius de fisioteràpia a nivell del cos.

A través de les mans i la paraula, els fisioterapeutes facilitem el joc (que és el que els motiva a moure’s) i, d’aquesta manera, l’infant pot millorar la qualitat del seu moviment (fent-lo més fluid, reduint el to, augmentant l’arc de moviment o la força, treballant la coordinació i l’equilibri, etc.) i construir el seu propi repertori d’experiències sensoriomotrius.

D’aquesta manera, l’infant millora la funcionalitat del seu moviment i, de retruc, la seva autonomia al llarg del seu creixement i en la vida quotidiana (a l’escola, a casa o al carrer).

Jana Compte Rabell | Fisioterapeuta Escola Àuria