No és cap secret que l’entorn familiar és un dels principals contextos d’aprenentatge dels infants.

Son molts els autors que coincideixen en assenyalar la naturalesa social del desenvolupament humà, afirmant que el desenvolupament té lloc en l’àmbit de les relacions personals i en el marc d’un context determinat, per la qual cosa insisteixen en la importància dels pares, i dels adults en general, en el procés de desenvolupament dels infants (Giné, 1998).

S’entén que hi ha una influència continuada de la família i, més concretament, de les relacions entre pares i fills, en el benestar, tant físic com social i emocional dels fills. De fet, es podria dir que la qualitat de vida familiar és fonamental per al benestar i el desenvolupament dels fills.

Les persones que hi ha al voltant del nen ajuden, guien i regulen el comportament del nen i les pràctiques educatives esdevenen autèntics contextos de desenvolupament, perquè fan possible que els nens observin i incorporin models d’activitat, rols i relacions diverses.

La família té un paper determinant en la influència educativa i el desenvolupament de les persones, especialment durant els primers anys de vida, tan és així que, un entorn menys ric en oportunitats de participació o una interacció més pobre podria limitar el seu desenvolupament.

Les particularitats de determinades famílies, per les seves condicions socials, culturals i econòmiques, o fins i tot, de salut, poden afectar i condicionar les rutines diàries, i fan més probable l’aparició de determinats estils i pràctiques educatives.

Per tot això, quan al CDIAP treballem amb els infants i les seves famílies i s’observen dificultats en algun d’aquests aspectes creiem molt necessari reforçar la família perquè puguin disminuir els factors de risc, i millorar la vida familiar i de les relacions interpersonals.

Aconseguir-ho no sempre és una tasca simple que es resolgui a curt termini.

Cal una implicació i participació activa dels pares en la millora d’habilitats parentals i en la relació afectiva amb els seus fills, d’acord amb la etapa evolutiva i les necessitats dels seus infants.

Així, en funció de les necessitats familiars, la intervenció determinarà, si bé, plantejar un breu acompanyament al tractament, un treball de suport al desenvolupament i la criança de l’infant, o bé una derivació a serveis especialitzats per tal que puguin treballar més profundament amb la família.

En definitiva, l’important, és oferir els suports necessaris i acompanyar als pares per tal que puguin liderar la criança dels seus fills, que siguin protagonistes a l’hora de generar canvis i millorar el vincle i la cohesió familiar, com també de les rutines diàries, que permetran un desenvolupament positiu dels petits.

Mònica Mateu | Treballadora Social d’APINAS