Si no podem canviar la situació, sempre tenim la llibertat última de canviar la nostra actitud davant aquesta situació” Viktor Frankl

És necessari entendre que el món sensorial dels alumnes amb la condició de l’espectre autista i la seva percepció d’allò que els envolta pot ser diferent a la nostra. Aquestes experiències sensorials solen influir en la seva manera de percebre el món exterior i d’expressar-se i de relacionar-se amb els altres.

Segons la teoria d’integració sensorial, desenvolupada per A. Jean Ayres als anys 60. Anomena que la integració sensorial és un procés que duu a terme el nostre cervell, que permet interpretar i organitzar la informació sensorial del propi cos i de l’ambient a través dels diferents sentits (sistemes olfactiu, visual, gustatiu, tàctil, auditiu, propioceptiu i vestibular) per donar una resposta adequada a les demandes del nostre dia a dia.

A continuació, s’esmenta dos sentits menys coneguts però no menys importants:

  • El sistema vestibular és el sentit del moviment i del equilibri. Ens permet saber on està el nostre cos en l’espai, si som nosaltres els que ens movem o és el nostre entorn. Ens indica la direcció de desplaçament del nostre cos i la seva velocitat.
  • El sistema propioceptiu és el sentit de la posició. Informa al cervell de la ubicació de les diferents parts del cos (ossos, músculs, tendons) i del que estan fent. D’aquesta manera, el cos s’adapta continuadament al nostre entorn sense ser-ne plenament conscient. Informa sobre els desplaçament en l’espai: de dalt a terra, de davant a endarrere, inclinació i rotació.

En moltes ocasions, els alumnes amb la condició de l’espectre autista tenen la integració sensorial alterada. La dificultat apareix quan hi ha una falta de sincronització i/o regulació de la informació sensorial entre els diferents sentits.

Així, doncs s’observen tres característiques que expliquen els desafiaments en el processament sensorial:

  • El cervell dels infants amb la condició de l’espectre autista poden no estar registrant correctament les dades sensorials, és a dir, la informació que arriba a través dels sentits; sons, imatges, textures, olors, moviment, temperatura… Això explica perquè de vegades presten molt poca atenció a determinats aspectes i/o reaccionen en excés a altres.
  • Aquestes dades sensorials han de modular-se de forma adequada. Els infants amb la condició de l’espectre autista solen tenir problemes de modulació, sobretot amb els estímuls tàctils i vestibulars, sentint-se insegurs gravitatòriament (no li agrada el gronxador, té por de pujar a un tobogan…) i actuen a la defensiva quan el toquen o se senten incòmodes i eviten estar en llocs amb moltes persones.
  • I la part del cervell que s’encarrega de buscar sensacions noves no està funcionant correctament, mostrant poc o nul interès en aspectes nous.

Dit en altres paraules, la manera de processar la informació no es produeix de manera eficaç i impedeix i/o dificulta la vida diària i altera les dinàmiques familiars i escolars.

La nostra tasca és realitzar un bon anàlisi mitjançant l’observació de les respostes conductuals i poder ajudar mitjançant la comprensió i el respecte a la forma de processar i sentir que tenen. Sol ser la figura del terapeuta ocupacional qui realitza aquest tipus de teràpia i estableix un perfil d’integració sensorial del infant. Així determina si gaudeix o mostra malestar amb determinats estímuls, si té un registre baix d‘estímuls i/o si evita certs estímuls.

De mode preventiu, per donar suport a l’autoregulació d’aquests alumnes davant els estímuls de l’entorn, les estratègies educatives que solem utilitzar solen ser:

  • Oferir activitats sensorials i manipulatives amb diferents materials, textures i olors (jugar amb l’escuma d’afaitar, plastilina, pintures, farina, gelatina, flors…). Respectant l’alumne que no li agrada tocar res amb les mans, se li ofereix algun estri per poder manipular-ho.  . ,  . Fer massatges. Regalar abraçades.
  • Oferir activitats vestibulars i propioceptives diàries ja sigui jugant a la sala polivalent, a la piscina, anant a caminar i al parc.
  • Tenir una capsa amb objectes tàctils per reduir l’ansietat.
  • Modificar l’entorn. Si té poca tolerància als llums fluorescents, s’intenta treballar amb la llum natural. Si es perd amb els estímuls visuals i/o jugant amb les ombres i reflexos, intentar que el seu lloc de fer tasques no n’hi hagin o reduir estímuls. Si li molesten els sorolls forts, intentar reduir la intensitat dels sorolls ambientals i en moments determinats (massificació de gent en les festes, ús de certs electrodomèstics, micròfons) propiciar l’ús de cascos.
  • Realitzar descans actius i/o incorporació del moviment dins les rutines d’aula. En alumnes que cerquen constantment el moviment i els costa estar asseguts durant un període curt de temps, és important incorporar l’activitat física diària, realitzar càrrecs, transportar material pesat de la sala polivalent, saltar al llit elàstic, entre d’altres.

Hem de tenir en compte que en determinats moments es poden produir crisis sensorials i sovint es poden confondre amb problemes de conducta[i]. I no s’ha d’actuar igual davant una crisis sensorial a un problema de conducta.

  • Per una banda, la crisis sensorial és la reacció al sentir-se aclaparat. Sol succeir quan un o varis sentits es veuen afectats per canvis bruscos que sobrecarreguen la seva funció i causen un dolor intens, ansietat, irritació, desesperació. L’infant no és capaç de processar l’excés d’estímuls, no és capaç de calmar-se per si sol ni pot controlar les seves emocions. En aquest cas, cal proporcionar-li un entorn segur, tranquil i comprensible per a l’alumne.
  • I, per altra banda, el problema de conducta és un estat emocional que succeeix quan l’infant està tractant d’obtenir quelcom que vol o necessita. Els alumnes amb dificultats d’aprenentatge i d’atenció són més propensos a tenir-ne. Per exemple, poden ser impulsius i tenir dificultats per controlar les seves emocions. Poden enfadar-se o frustrar-se amb facilitat.  En aquest cas, l’infant és capaç de controlar la seva conducta i observa la reacció de l’adult. S’atura quan aconsegueix el que vol o quan s’adona que no ho aconseguirà d’aquesta manera. Cal acompanyar l’emoció del infant, mantenint el límit clar i explicant-li amb poques paraules.

Recalcar que no hi ha dues persones amb la condició de l’espectre autista iguals, ni tampoc hi haurà dues maneres de percebre els sentits iguals.

Clara Ferrer | Tutora de l’Aula de Blaus


[i] Informació extreta de la Formació Intervenció Educativa amb l’alumnat amb CEA, fet per professionals del CEE Can Rigol